El periodista i reporter de La Vanguardia,  Plàcid García Planas, va ser un dels protagonistes de la IV Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura celebrada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el passat 27 de novembre.  El també col·leccionista, mostrà a través de fotografies realitzades arreu del món que darrere de qualsevol cosa insospitada es pot trobar el dolor.

 

La IV Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura, realitzada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, va ser inaugurada per un dels convidats amb més trajectòria periodística i experiència en el món de la fotografia, Plàcid García, amb la xerrada “Viaje a la Paradoja”.

 

García se centrà a explicar que el dolor no és un aspecte fàcil de definir en el món del periodisme, i molt menys en context de guerra i conflictes. Segons el reporter, durant els seus anys d’experiència va poder descobrir dues eines per a poder representar el dolor: la lírica i la paradoxa. Tot i així, va confessar que ara per ara l’estètica pren molta importància per poder transmetre el veritable dolor.

 

La xerrada es va basar principalment a mostrar aquest sentiment de dolor amagat darrere d’imatges inesperades. Els espectadors van poder observar en una de les fotografies com un home llençava aigua des d’un cubell davant la seva botiga. A simple vista aquesta fotografia no mostrava cap patiment sense saber que realment aquell botiguer intentava netejar el carrer de les restes humanes que havien provocat dos atemptats amb cotxes bomba.

 

Per altra banda, es va projectar un dels seus reportatges sobre la guerra d’Ucraïna titulat “El dolor y la indiferència”. Vàrem poder observar com a l’esquerra del diari apareixien un parell de soldats ucraïnesos morts, i paradoxalment a la dreta del diari un individu dins un jacuzzi. Aquí tots els assistents van poder ser testimonis de la veritable paradoxa: la petita distància d’aquelles dues situacions i la gran diferència entre ambdues.  

 

Respecte a les seves cròniques de guerra, el periodista va explicar que ningú mai li havia ensenyat com descriure un cadàver i que sempre havia intentat descriure allò que veia des d’un respecte, com si es tractés d’ell mateix. “S’ha d’explicar tot sense dir res”.

 

Plàcid García confessà que en alguna ocasió s’havia plantejat la pregunta “I si hagués fet alguna cosa per evitar-ho?”. Aquesta qüestió es plantejà en el moment que s’assabentà de la mort d’un home afghanistà travesti, el qual havia entrevistat anteriorment i extrauria el reportatge "Manicura y talibanes". L’escriptor va insistir que el periodisme és una professió molt complicada, ja que té molta estupidesa al darrere, “és una cosa que supura entre l’amor propi i el dolor aliè”.